SINOPSI
En Pablo Soto es queda orfe als onze anys i ha de viatjar, en temps de la Gran Guerra, fins a Grasse, la ciutat francesa capital del perfum, on viurà amb els seus oncles i cosí.
A França en Pablo no només hi troba l'acolliment i el caliu duna família, sinó que té l'oportunitat d'endinsar-se en el món de la perfumeria sota el mestratge del gran perfumista francorus Ernest Beaux, amb qui coneixerà la Coco Chanel. És el moment de la creació d'un perfum que farà història: Chanel Nº 5. Ni un amor impossible ni la nova guerra que arrasa Europa impediran que en Pablo esdevingui un gran perfumista. Però també serà un home que fuig del passat. Una fugida impossible, perquè, sovint, la vida va carregada plena d'un perfum l'aroma del qual es perd en el temps.
L'aroma del temps ens endinsa en un dels moments més glamurosos del segle XX. Des de Grasse, bressol de l'alta perfumeria, a la Barcelona de postguerra, i passant pel París de la Coco Chanel, aquesta novel·la ens explica qui i com es fan els perfums, i ens relata la vida d'un home que es fa a si mateix i que aconsegueix l'èxit després de superar els molts cops que li dona la vida.
A França en Pablo no només hi troba l'acolliment i el caliu duna família, sinó que té l'oportunitat d'endinsar-se en el món de la perfumeria sota el mestratge del gran perfumista francorus Ernest Beaux, amb qui coneixerà la Coco Chanel. És el moment de la creació d'un perfum que farà història: Chanel Nº 5. Ni un amor impossible ni la nova guerra que arrasa Europa impediran que en Pablo esdevingui un gran perfumista. Però també serà un home que fuig del passat. Una fugida impossible, perquè, sovint, la vida va carregada plena d'un perfum l'aroma del qual es perd en el temps.
L'aroma del temps ens endinsa en un dels moments més glamurosos del segle XX. Des de Grasse, bressol de l'alta perfumeria, a la Barcelona de postguerra, i passant pel París de la Coco Chanel, aquesta novel·la ens explica qui i com es fan els perfums, i ens relata la vida d'un home que es fa a si mateix i que aconsegueix l'èxit després de superar els molts cops que li dona la vida.
Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano
FITXA
L'aroma del temps
Núria Pradas
Publicació: 2018
Editorial Rosa dels vents (416 páginas)
Gènere: Romàntic històric
|
OPINIÓ PERSONAL
📓 L'aroma del temps, de la Núria Pradas, és una novel·la que m'ha agradat tantíssim que des d'aquest moment de la ressenya ja us la recomano molt. Va ser una recomanació de la Mireia, de l'Agència literària Sandra Bruna, i no m'imaginava que m'arribaria tant. Ja fa un mes que vaig acabar de llegir-la, però he necessitat deixar reposar els sentiments que m'ha suscitat per poder explicar-vos els motius que la fan tan extraordinària.
Crec que l'encert més gran és que l'escriptora la fa real, versemblant, apel·la sentiments que tots hem experimentat per escriure aquesta ficció amb trets històrics i dades reals. A mi, que m'agrada capbussar-me en una història i viure-la com a pròpia, aquesta novel·la m'ha entusiasmat. I crec que la llegiré un altre cop ben aviat. La vida i els sentiments d'en Pablo Soto guardats com a records en forma de perfum. Ah! El poder de l'olfacte, que ens pot transportar en un segon a través del temps i de l'espai.
Aquesta novel·la transcorre durant uns 43 anys, per tant veurem moltes escenes i molts aspectes familiars, històrics i professionals que ens aniran creant la història de la vida d'en Pablo Soto.
📓 Personatges. Els personatges són un punt fort de la novel·la. En trobem de bons i de dolents, dels que el seu record es dilueix en el temps i aquells en què el temps no aconsegueix esborrar-los del record. Meravellosos tots ells. Personatges que es perfilen en quatre paraules i saps qui són, com són. Però el principal és en Pablo Soto, que serà el fil conductor de la novel·la i de la mà del qual coneixerem la resta dels personatges.
Cada cop que apareix un nou personatge, aquest pren un cert protagonisme, l'escriptora s'atura una mica per ensenyar-nos com és i quines són les seves inquietuds, i de seguida reprèn el fil de la història d'en Pablo. I d'aquesta manera aconseguim veure el conjunt de la vida d'en Pablo. El conjunt de les persones i de les coses que li van passant fins a convertir-se en l'home que és. Una de les coses que més m'ha agradat és que els personatges són molt humans, amb problemes humans, amb errors i encerts, i a mesura que van superant les dificultats que els va presentant la vida, van madurant. Hi ha una evolució de tots els personatges. I és que la majoria intenta sobreviure de la millor manera possible amb les cartes que els ha donat la vida.
Tot i que el protagonista és un home, les dones tenen moltíssima importància en la novel·la. Hi ha diferents personatges femenins (amb rols molt diferents), però totes elles són absolutament necessàries. Per descomptat està el personatge transgressor de la Coco Channel, una dona molt segura del que volia i que va aconseguir el que es va proposar. Però també tenim a la tieta d'en Pablo, una meravella de la fortalesa femenina callada sense la qual el destí d'en Pablo hauria estat molt més fosc i terrible. O l'Angèlica, intel·ligent, víctima del temps que li ha tocat viure... Una altra cosa que també m'ha agradat molt és que els personatges femenins no tenen perquè trencar amb l'status quo de dones de casa per ser meravelloses i extraordinàries. La dona més senzilla, fins i tot la serventa d'una casa bona, pot millorar profundament la vida de qualsevol persona.
📓 Estil. La seva narrativa és molt fluida i elegant. Una altra cosa que també m'ha agradat molt és que, tot i que els personatges viuen coses dures, no està escrit en forma de drama ni és lacrimogen (tot i que, confesso, en l'últim capítol se'm va escapar alguna llagrimeta). L'escriptora hauria pogut aprofitar molts dels elements tràgics que narra (la novel·la comença amb l'enterrament del pare d'en Pablo Soto, que fa poc que s'ha quedat orfe de mare i només té 11 anys) per fer una novel·la dolorosament emotiva. En canvi, aconsegueix que aquesta emotivitat no tingui amargura sinó esperança, il·lusió. Així, que, des d'aquí, gràcies! Una novel·la no cal que s'hagi de llegir amb el mocador a la mà per ser bonica!
📓 Estructura. La Núria Pradas ens explica moltes coses. Però el passat dels personatges ens el mostra a través de flashbacks, la qual cosa ni alenteix el ritme de la història ni en trenca la fluïdesa. Ja sabeu que m'agraden molt les novel·les lineals. Així que un altre punt positiu.
📓 El romanç. En Pablo Soto és un personatge que sap estimar, que és sincer amb ell mateix, que sap el que sent en tot moment. S'equivoca, perquè no hi ha cap personatge perfecte, però sempre sap cap a on tirar, quin és el seu objectiu. L'amor amb en Pablo Soto pren una altra dimensió. Al llarg de tota una vida (des dels 11 fins als 43 anys) en Pablo Soto ens ensenyarà moltes coses sobre l'amor, sobre la traïció, sobre les segones oportunitats, sobre l'amor inquebrantable, sobre la gelosia, sobre la família. En Pablo Soto ens durà de bracet en aquest viatge per Barcelona, Grasse i París, i serem testimonis privilegiats del cor d'aquest perfumista que va aconseguir guardar en una ampolleta de vidre l'olor dels seus records.
📓 El perfum. És un personatge més en la novel·la. A través del perfum podrem entendre millor els sentiments que ens explica l'escriptora, la qual, a més, ens ensenyarà molts detalls que jo desconeixia a l'hora de crear un perfum o dades històriques novel·lades de la Coco Channel. Però no patiu, la novel·la no se centra en la manera de crear perfums, sinó en la vida del protagonista.
La Núria Pradas aconseguirà que el perfum bategui com un cor ple de vida: unes notes florals per donar innocència, una mica de pebre perquè sigui atrevit, una barreja de sensacions perquè tingui ànima. Perquè una olor et porti a un lloc concret i perquè tu et transportis arreu a través del perfum. L'escriptora aconsegueix fer-nos evocar olors que només són nostres a través dels records d'en Pablo Soto.
Ens agradaria poder guardar l'olor del pastís dels diumenges de l'àvia quan el treia del forn? O el de la gespa mullada per la pluja quan jugàvem al camp amb uns amics? O l'olor del sabó en la roba de l'amant quan l'abraçàvem? La Núria Pradas, a través d'en Pablo Soto, ens regala aquest prodigi. Aconsegueix que, a més de llegir la novel·la, ensumem l'aroma que ens descriu i vegem els paisatges que ens mostra. És una novel·la profundament sensorial.
Al final de la novel·la, la Núria té un recull dels noms dels perfums en els quals s'ha inspirat per a descriure les diferents aromes que surten a la novel·la. No deixeu de llegir aquesta part, encara aconseguirà que evoqueu més emotivament els sentiments que ens està transmetent l'escriptora.
📓 La guerra. La gran enemiga de la vida serà important en aquesta història perquè farà bàndols, i més que guanyadors i vençuts hi haurà una altra classe que ho acabarà determinant tot: els supervivents. Aquells que malgrat tot lluitaran per seguir tenint una vida. Tres guerres seran importants en aquest període de la història que ens mostra l'escriptora, les quals no facilitaran la vida dels personatges de la trama.
Crec que l'encert més gran és que l'escriptora la fa real, versemblant, apel·la sentiments que tots hem experimentat per escriure aquesta ficció amb trets històrics i dades reals. A mi, que m'agrada capbussar-me en una història i viure-la com a pròpia, aquesta novel·la m'ha entusiasmat. I crec que la llegiré un altre cop ben aviat. La vida i els sentiments d'en Pablo Soto guardats com a records en forma de perfum. Ah! El poder de l'olfacte, que ens pot transportar en un segon a través del temps i de l'espai.
Aquesta novel·la transcorre durant uns 43 anys, per tant veurem moltes escenes i molts aspectes familiars, històrics i professionals que ens aniran creant la història de la vida d'en Pablo Soto.
📓 Personatges. Els personatges són un punt fort de la novel·la. En trobem de bons i de dolents, dels que el seu record es dilueix en el temps i aquells en què el temps no aconsegueix esborrar-los del record. Meravellosos tots ells. Personatges que es perfilen en quatre paraules i saps qui són, com són. Però el principal és en Pablo Soto, que serà el fil conductor de la novel·la i de la mà del qual coneixerem la resta dels personatges.
Cada cop que apareix un nou personatge, aquest pren un cert protagonisme, l'escriptora s'atura una mica per ensenyar-nos com és i quines són les seves inquietuds, i de seguida reprèn el fil de la història d'en Pablo. I d'aquesta manera aconseguim veure el conjunt de la vida d'en Pablo. El conjunt de les persones i de les coses que li van passant fins a convertir-se en l'home que és. Una de les coses que més m'ha agradat és que els personatges són molt humans, amb problemes humans, amb errors i encerts, i a mesura que van superant les dificultats que els va presentant la vida, van madurant. Hi ha una evolució de tots els personatges. I és que la majoria intenta sobreviure de la millor manera possible amb les cartes que els ha donat la vida.
Tot i que el protagonista és un home, les dones tenen moltíssima importància en la novel·la. Hi ha diferents personatges femenins (amb rols molt diferents), però totes elles són absolutament necessàries. Per descomptat està el personatge transgressor de la Coco Channel, una dona molt segura del que volia i que va aconseguir el que es va proposar. Però també tenim a la tieta d'en Pablo, una meravella de la fortalesa femenina callada sense la qual el destí d'en Pablo hauria estat molt més fosc i terrible. O l'Angèlica, intel·ligent, víctima del temps que li ha tocat viure... Una altra cosa que també m'ha agradat molt és que els personatges femenins no tenen perquè trencar amb l'status quo de dones de casa per ser meravelloses i extraordinàries. La dona més senzilla, fins i tot la serventa d'una casa bona, pot millorar profundament la vida de qualsevol persona.
📓 Estil. La seva narrativa és molt fluida i elegant. Una altra cosa que també m'ha agradat molt és que, tot i que els personatges viuen coses dures, no està escrit en forma de drama ni és lacrimogen (tot i que, confesso, en l'últim capítol se'm va escapar alguna llagrimeta). L'escriptora hauria pogut aprofitar molts dels elements tràgics que narra (la novel·la comença amb l'enterrament del pare d'en Pablo Soto, que fa poc que s'ha quedat orfe de mare i només té 11 anys) per fer una novel·la dolorosament emotiva. En canvi, aconsegueix que aquesta emotivitat no tingui amargura sinó esperança, il·lusió. Així, que, des d'aquí, gràcies! Una novel·la no cal que s'hagi de llegir amb el mocador a la mà per ser bonica!
📓 Estructura. La Núria Pradas ens explica moltes coses. Però el passat dels personatges ens el mostra a través de flashbacks, la qual cosa ni alenteix el ritme de la història ni en trenca la fluïdesa. Ja sabeu que m'agraden molt les novel·les lineals. Així que un altre punt positiu.
📓 El romanç. En Pablo Soto és un personatge que sap estimar, que és sincer amb ell mateix, que sap el que sent en tot moment. S'equivoca, perquè no hi ha cap personatge perfecte, però sempre sap cap a on tirar, quin és el seu objectiu. L'amor amb en Pablo Soto pren una altra dimensió. Al llarg de tota una vida (des dels 11 fins als 43 anys) en Pablo Soto ens ensenyarà moltes coses sobre l'amor, sobre la traïció, sobre les segones oportunitats, sobre l'amor inquebrantable, sobre la gelosia, sobre la família. En Pablo Soto ens durà de bracet en aquest viatge per Barcelona, Grasse i París, i serem testimonis privilegiats del cor d'aquest perfumista que va aconseguir guardar en una ampolleta de vidre l'olor dels seus records.
📓 El perfum. És un personatge més en la novel·la. A través del perfum podrem entendre millor els sentiments que ens explica l'escriptora, la qual, a més, ens ensenyarà molts detalls que jo desconeixia a l'hora de crear un perfum o dades històriques novel·lades de la Coco Channel. Però no patiu, la novel·la no se centra en la manera de crear perfums, sinó en la vida del protagonista.
La Núria Pradas aconseguirà que el perfum bategui com un cor ple de vida: unes notes florals per donar innocència, una mica de pebre perquè sigui atrevit, una barreja de sensacions perquè tingui ànima. Perquè una olor et porti a un lloc concret i perquè tu et transportis arreu a través del perfum. L'escriptora aconsegueix fer-nos evocar olors que només són nostres a través dels records d'en Pablo Soto.
Ens agradaria poder guardar l'olor del pastís dels diumenges de l'àvia quan el treia del forn? O el de la gespa mullada per la pluja quan jugàvem al camp amb uns amics? O l'olor del sabó en la roba de l'amant quan l'abraçàvem? La Núria Pradas, a través d'en Pablo Soto, ens regala aquest prodigi. Aconsegueix que, a més de llegir la novel·la, ensumem l'aroma que ens descriu i vegem els paisatges que ens mostra. És una novel·la profundament sensorial.
Al final de la novel·la, la Núria té un recull dels noms dels perfums en els quals s'ha inspirat per a descriure les diferents aromes que surten a la novel·la. No deixeu de llegir aquesta part, encara aconseguirà que evoqueu més emotivament els sentiments que ens està transmetent l'escriptora.
📓 La guerra. La gran enemiga de la vida serà important en aquesta història perquè farà bàndols, i més que guanyadors i vençuts hi haurà una altra classe que ho acabarà determinant tot: els supervivents. Aquells que malgrat tot lluitaran per seguir tenint una vida. Tres guerres seran importants en aquest període de la història que ens mostra l'escriptora, les quals no facilitaran la vida dels personatges de la trama.
📓 Conclusió. És una novel·la meravellosa, imprescindible si us agrada gaudir d'una bona història que combina elements familiars, de superació personal, dades històriques que ens situen en un moment temporal que coneixem, amb una trama que us farà gaudir des del primer moment i uns personatges que són l'ànima de la novel·la. Si us animeu a llegir-la, ja m'ho explicareu. Si us agraden aquests tipus de novel·les, aquesta us entusiasmarà.
Si us ha agradat la ressenya i voleu comprar el llibre cliqueu damunt l'enllaç (en paper i en digital):
Si us ha agradat la ressenya i voleu comprar el llibre cliqueu damunt l'enllaç (en paper i en digital):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada