SINOPSI
Una inquietant trama d'espionatge, conspiracions polítiques i contraban d'art en ple apogeu de l'Espanya franquista durant la II Guerra Mundial.
Estiu de 1944. Monique d'Bissy, una jove de la resistència belga, ha aconseguit escapar dels alemanys i ha estat rescatada per la xarxa d'evasió Comète. Amb un estat de salut precari, és acollida per Martín Inchauspe, un aristòcrata de dubtosa reputació, sospitós de traficar amb obres d'art espoliat pels nazis.
Entre ells aviat es forjarà una commovedora relació, fruit d'una atracció irrefutable, que es veurà assotada per la complexitat i l'ambigüitat de les circumstàncies, ja que res ni ningú és el que sembla. Immiscuïts en dos complexos entramats, el del contraban d'art i el de l'armament biològic promogut pels alemanys, finalment hauran de mostrar les seves cartes i descobrir els seus veritables propòsits.
Per sobre d'un país empobrit i necessitat bull un món paral·lel de luxe on flirtegen polítics, refugiats, militars, conspiradors, traficants d'art, diplomàtics i espies, i que és descrit al detall, amb una prosa elegant que va sargint i desembrollando la trama amb mestria, i que envolta el lector en l'atmosfera de l'època.
FITXA
Operación Black Death
Fernando García Pañeda
Publicació: 2016, Me gusta escribir
(336 pàgines)
Guanyadora de la categoria "Talento" dels I Premis Caligrama 2017
Gènere: Novel·la negra històrica
|
OPINIÓ PERSONAL
Operación Black Death, d'en Fernando García Pañeda, és una novel·la d'espies que transcorre a Espanya des de juny fins al setembre de 1944 (més un epíleg una mica posterior), quan l'exèrcit nazi ja comença a donar signes de debilitat.
L'escriptor escriu, per damunt de tot, sobre la llibertat, sobre les pròpies responsabilitats davant l'horror d'una situació (la guerra en aquest cas) i sobre els herois, que necessiten seguir passant per dolents, per poder seguir actuant des de l'anonimat.
En aquest teló de fons, que per descomptat convida a reflexionar sobre moltes coses, se'ns plantegen dues línies d'acció: el tràfic d'obres d'art i el perill d'una guerra en la qual un bàndol (o tots dos) busca matar mitjançant malalties provocades i creades en un laboratori.
Són com les dues cares d'una mateixa moneda: la intel·ligència humana que pot utilitzar-se per a crear plaer (com pot ser la contemplació d'un quadre o de qualsevol obra d'art) o per matar sense honor (creant armes biològiques per assassinar massivament).
Aquesta dualitat humana estarà de manifest en múltiples ocasions al llarg de la novel·la. Perquè, què es fa quan es té poder? Es pot utilitzar per violar sentiments, persones o dignitats, o per protegir a qui no té mitjans per fer-ho per si mateix. I en l'elecció està la resposta a la pregunta de qui som en realitat.
La qual cosa ens porta, inevitablement, a una altra pregunta, és dolent tenir poder? La meva humil resposta és que no. Tenir poder és simplement perillós, ja que implica un altre punt que es tracta en aquesta novel·la: la confiança. I confiar en qui no és digne de merèixer-la pot ser nefast...
Black death és com es coneix popularment la pesta negra. No cal que us comenti com d'encertada és la metàfora que utilitza l'escriptor com a títol per a la novel·la per referir-se a un episodi de l'Europa del s. XX que va delmar un gran nombre de la població.
En Fernando García Pañeda és sens dubte un escriptor amb una elegant ploma, no només pel seu llenguatge cuidat, sinó per la subtilesa amb què impregna les seves paraules, que tenen una intenció inequívoca, per les accions dels seus personatges, per les idees que ens escampa amb l'esperança que les recollim i ens adonem que existeixen... En definitiva, per escriure una novel·la amb una trama ben embastada que conté moltíssim més del que es percep a simple vista.
Els personatges són especials. L'escriptor crea un clima en el qual desconfies de tots i de tot. Ningú és qui sembla ser. I a mesura que avança la novel·la més dubtes et provoca. Està l'escriptor confirmant el que pensaves al principi? Està deixant que et confiïs per després demostrar-te el contrari? Fins al final no podràs deixar de pensar que el teu instint de detectiu lector no t'està funcionant com hauria de funcionar. Emoció i intriga fins a l'últim moment.
Un altre element afegit que incrementa l'interès per la novel·la és una subtil i delicada història d'amor (amb enganys o no, no vull revelar-vos-en res), que en realitat amaga una altra pregunta important: és lícit enamorar-se quan al teu voltant tot s'ensorra? Podem separar l'amor, els nostres sentiments, de la idoneïtat del moment?
Però, alerta, que estem llegint una història d'espies, i en Fernando García Pañeda afegeix un recurs molt efectiu perquè ningú no se n'oblidi: els informes oficials dels resultats de l'espionatge dut a terme. Qui envia aquests informes?
En fi, moltes qüestions es posen de manifest en aquesta novel·la, que començarà amb un ritme lent, descriptiu i explicatiu (que al principi ens desconcertarà perquè no acabarem d'entendre qui són en realitat els personatges que ens presenta), i que anirà agafant força i velocitat a mesura que avanci la història. Recordeu que la trama transcorre durant escassos quatre mesos.
Ara que m'he acabat de llegir el llibre, vull tornar-lo a començar. Ja sé què esperar de cada personatge, les trames ocultes, les motivacions i els objectius, i estic segura que aquesta segona lectura encara em farà apreciar més aquesta novel·la tan recomanable.
Si us agraden les novel·les d'espies i us motiva que un cop finalitzada la lectura seguiu pensant en els diferents aspectes que hi heu trobat, no ho dubteu més i comenceu-la a llegir.
Feliç lectura!
Us ha agradat la ressenya i voleu comprar el llibre? Doncs cliqueu l'enllaç. En digital o en paper.
L'escriptor escriu, per damunt de tot, sobre la llibertat, sobre les pròpies responsabilitats davant l'horror d'una situació (la guerra en aquest cas) i sobre els herois, que necessiten seguir passant per dolents, per poder seguir actuant des de l'anonimat.
En aquest teló de fons, que per descomptat convida a reflexionar sobre moltes coses, se'ns plantegen dues línies d'acció: el tràfic d'obres d'art i el perill d'una guerra en la qual un bàndol (o tots dos) busca matar mitjançant malalties provocades i creades en un laboratori.
Són com les dues cares d'una mateixa moneda: la intel·ligència humana que pot utilitzar-se per a crear plaer (com pot ser la contemplació d'un quadre o de qualsevol obra d'art) o per matar sense honor (creant armes biològiques per assassinar massivament).
Aquesta dualitat humana estarà de manifest en múltiples ocasions al llarg de la novel·la. Perquè, què es fa quan es té poder? Es pot utilitzar per violar sentiments, persones o dignitats, o per protegir a qui no té mitjans per fer-ho per si mateix. I en l'elecció està la resposta a la pregunta de qui som en realitat.
La qual cosa ens porta, inevitablement, a una altra pregunta, és dolent tenir poder? La meva humil resposta és que no. Tenir poder és simplement perillós, ja que implica un altre punt que es tracta en aquesta novel·la: la confiança. I confiar en qui no és digne de merèixer-la pot ser nefast...
Black death és com es coneix popularment la pesta negra. No cal que us comenti com d'encertada és la metàfora que utilitza l'escriptor com a títol per a la novel·la per referir-se a un episodi de l'Europa del s. XX que va delmar un gran nombre de la població.
En Fernando García Pañeda és sens dubte un escriptor amb una elegant ploma, no només pel seu llenguatge cuidat, sinó per la subtilesa amb què impregna les seves paraules, que tenen una intenció inequívoca, per les accions dels seus personatges, per les idees que ens escampa amb l'esperança que les recollim i ens adonem que existeixen... En definitiva, per escriure una novel·la amb una trama ben embastada que conté moltíssim més del que es percep a simple vista.
Els personatges són especials. L'escriptor crea un clima en el qual desconfies de tots i de tot. Ningú és qui sembla ser. I a mesura que avança la novel·la més dubtes et provoca. Està l'escriptor confirmant el que pensaves al principi? Està deixant que et confiïs per després demostrar-te el contrari? Fins al final no podràs deixar de pensar que el teu instint de detectiu lector no t'està funcionant com hauria de funcionar. Emoció i intriga fins a l'últim moment.
Un altre element afegit que incrementa l'interès per la novel·la és una subtil i delicada història d'amor (amb enganys o no, no vull revelar-vos-en res), que en realitat amaga una altra pregunta important: és lícit enamorar-se quan al teu voltant tot s'ensorra? Podem separar l'amor, els nostres sentiments, de la idoneïtat del moment?
Però, alerta, que estem llegint una història d'espies, i en Fernando García Pañeda afegeix un recurs molt efectiu perquè ningú no se n'oblidi: els informes oficials dels resultats de l'espionatge dut a terme. Qui envia aquests informes?
En fi, moltes qüestions es posen de manifest en aquesta novel·la, que començarà amb un ritme lent, descriptiu i explicatiu (que al principi ens desconcertarà perquè no acabarem d'entendre qui són en realitat els personatges que ens presenta), i que anirà agafant força i velocitat a mesura que avanci la història. Recordeu que la trama transcorre durant escassos quatre mesos.
Ara que m'he acabat de llegir el llibre, vull tornar-lo a començar. Ja sé què esperar de cada personatge, les trames ocultes, les motivacions i els objectius, i estic segura que aquesta segona lectura encara em farà apreciar més aquesta novel·la tan recomanable.
Si us agraden les novel·les d'espies i us motiva que un cop finalitzada la lectura seguiu pensant en els diferents aspectes que hi heu trobat, no ho dubteu més i comenceu-la a llegir.
Feliç lectura!
Us ha agradat la ressenya i voleu comprar el llibre? Doncs cliqueu l'enllaç. En digital o en paper.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada