30.3.16

Héroe. Samantha Young (ressenya en català)

TÍTOL Héroe
AUTOR Samantha Young
EDITORIAL Ediciones B
ANY 2016
PÀGINES 384
GÈNERE narrativa romàntica
DISPONIBLE EN e-book, paper
IDIOMES castellà



 Pincha la bandera para leer la versión en castellano

SINOPSI

L'Alexa Holland és ajudant d'un fotògraf important. Té una bona feina i és una boníssima professional, però, de vegades, la vida s'entesta a posar-nos les coses difícils i un dia, en una sessió de fotos, coneix el Caine Carraway, guapo, ric... i el noi que es va quedar orfe per culpa del seu pare. Els dos tindran un llarg camí per a aconseguir perdonar els qui els han danyat, ja que és l'única manera de poder viure i de trobar la felicitat.

OPINIÓ PERSONAL

Samantha Young és una escriptora increïblement addictiva que té una prosa que aconsegueix atrapar, divertir i fer reflexionar sobre situacions molt dures.

Vaig llegir la sèrie Calle Dublín i em va encantar, sobretot el primer llibre. Encara no he fet ressenya d'ells, però estic desitjant fer-la per tenir una excusa per tornar-los a rellegir. Doncs amb Héroe ho ha tornat a fer. Ha aconseguit escriure una novel·la rodona.

L'argument és fàcil: noia bonica coneix a noi guapíssim, entre ells hi ha animadversió, recel o dubtes encara que una gran atracció i després d'una sèrie de situacions, algunes d'elles còmiques, s'adonen de l'amor mutu i profund que es tenen. Fàcil, no? Doncs no. Res més lluny de la realitat.

Samantha Young ens fica dins el cor dels seus personatges i els despulla per a nosaltres, i encara que moltes vegades no s'entenen ni ells mateixos, ens provoquen tendresa, diversió i un sentit molt acusat de protegir-los.

Aquesta vegada ens delecta amb un personatge entranyable que és divertit, intel·ligent, amable i perspicaç: la senyora Flanagan, la veïna de l'àtic d'en Caine Carraway que provocarà més d'una situació còmica. La meva preferida sense cap dubte la del tupper (les meves rialles van durar més d'un quart d'hora, i cada vegada que em calmava, em tornava a imaginar la situació i començava una altra vegada a riure). Només per aquestes línies ja val la pena llegir la novel·la, i per sort hi ha molts més motius per a això.

El tema d'Héroe té dos vessants. D'una banda, ens trobem la necessitat (m'atreviria a dir femenina) de canviar l'objecte del nostre desig. Sobre això s'ha parlat en moltes pel·lícules i novel·les. Si t'enamores d'algú, per què vols canviar-lo? Sembla que l'atractiu de la persona en qüestió ens obnubila i volem modelar-la al nostre gust, però... això és amor? La qual cosa encadena amb una altra pregunta important: podem estimar a qui no coneixem? Pot un secret acabar amb l'amor que sentim per algú?

Per a fer-nos veure la diferència, Samantha Young ens explica dues històries contraposades: les dues volen canviar al seu enamorat. Una fracassarà i l'altra no. Almenys en aparença. Quina és la diferència? Quin és el moment en què hem de tirar la tovallola i protegir-nos? Interessant reflexió.

D'altra banda, tenim tota una filosofia antiga, que té una base catòlica: el perdó. Però lluny de mirar-ho des del punt de vista religiós, ens ho planteja des d'un punt de vista molt més pràctic. Podem seguir vivint tranquils i feliços quan hem negat el perdó a algú? Perdonar significa tornar a estimar aquesta persona? Es pot perdonar a algú encara que condemnis el que ha fet? Interessantíssim.

Finalment, per a seguir amb aquesta dualitat en la qual l'autora ens situarà (les dues cares d'una mateixa moneda), ens parlarà dels fills, dels propis i dels aliens, dels que estimem i dels que ens molesten. Que diferent se senten els nens quan són propis!

Com pot ser que en una novel·la suposadament escrita per a entretenir trobem tants temes per a reflexionar? Doncs així escriu Samantha Young. I ho fa d'una manera magistral.

Per a rematar aquesta novel·la romàntica, les últimes pàgines faran un gir inesperat i ens trobarem enmig d'un misteri policial.

Samantha Young ens mostra un heroi que farà les delícies del cor més romàntic. Encara que siguem forts, independents i intel·ligents, totes necessitem a un heroi que ens estimi.

Fa tot just un parell de dies que he acabat de llegir Héroe i ja tinc ganes de rellegir-lo. Quan el començaràs tu?

2 comentaris:

  1. Hola!!!
    He llegit la sèrie Calle Dublín, i encara que coincideixo amb tu en què el seu estil és molt àgil i de fàcil lectura, no tots m'han agradat per igual. Del protagonista d'aquesta novel·la m'han advertit que pot no ser del meu gust, ´més aviat al contrari, ... per això m'ho estic pensant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pepa, perdona per haver trigat tant a contestar!! Efectivament a la sèrie Calle Dublín no tots els llibres són iguals de bons, al contrari. "Calle Dublín" és, sense cap mena de dubtes, la millor amb moltíssima diferència. "Calles de Edimburgo" és absolutament prescindible, és més, jo recomano no llegir-la perquè fins i tot em sembla una presa de pèl; la història podia ser molt romàntica i es queda en una pura anècdota mal executada. "Calle Londres" recupera l'essència de "Calle Dublín" i trobo que ho fa força bé. I "Calle Jamaica" parteix d'una història taaaaan previsible que fa que t'ho miris tot una mica amb condescendència. Des del meu punt de vista allarga una sèrie que ha tingut molt d'èxit, però que ja s'hauria d'haber acabat amb "Calle Londres". Dit això, reitero que l'escriptora m'agrada molt i sobretot en "Calle Dublín" i "Calle Londres" on hi ha una temàtica de fons molt interessant.

      Héroe és diferent. Sí que és cert que hi ha tota una part de la temàtica amb un fons psicològic que m'ha agradat molt, però els personatges són diferents i la relació entre ells també. No sé com t'agraden els personatges masculins. Aquest també té els seus propis dimonis. Un petó ben gros.

      Elimina