3.9.15

¿Y tú qué harías si...? Lena Valenti (ressenya en català)

 
Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

L'Olivia té 28 anys i és la directora d'una empresa important que ven caramels. Fa cinc anys que està casada amb en Zac, periodista guapíssim, que fa tres anys va deixar una bona feina per a dedicar-se a escriure una novel·la. L'obsessió d'en Zac a l'hora d'escriure aquesta novel·la fa que no tingui temps per a gaudir d'un matrimoni que va començar amb molt d'amor.

Ara per ara, la Liv està trista, enfadada i dolguda, i se sent poc valorada, poc compresa i molt pressionada perquè porta el pes de la manutenció a casa seva. I, el més important, se sent perduda i indecisa sobre una decisió que fa de mal prendre. Les seves amigues i el seu company a la feina acusen el marit de la infelicitat que li veuen cada dia a la cara; la seva mare li demana paciència, i ella... ella només vol tornar a ser feliç.

De cop i volta rep un regal i una proposició. Ella és conscient que, dependent de la decisió que prengui, la seva vida ja no tornarà a ser la mateixa, però és que les coses no poden continuar d'aquesta manera. Ja ha decidit divorciar-se del seu marit, tot i que esperarà que acabi la novel·la per no deixar-lo penjat i sense recursos econòmics. Però, tot i que ella es vol divorciar i en el seu cor ja no vol seguir amb el seu marit, és motiu suficient per a començar una altra història?


Aquest debat moral és d'absoluta actualitat, però Lena Valenti fa d'aquesta situació una novel·la desesperantment curta (poc més de 150 pàgines), que és completament previsible, tot i que no per això deixa de sorprendre en alguns punts de la trama de la història. Independentment d'aquest aspecte, segueixo veient talent en tot el que escriu aquesta autora, perquè tot i intuir qui és el misteriós amant, quin paper durà a terme cada personatge i com acabarà aquesta història, la seva prosa t'atrapa i no et deixa, fins al punt que no t'aixeques de la cadira, el sofà o l'hamaca o on sigui que llegeixis, fins que l'acabes. En ser una novel·la tan curta, no la interromps, la qual cosa et dóna una visió de conjunt molt precisa, ja que tens els diàlegs, les situacions i les emocions al davant i no a la part de la memòria on se'n vagin les paraules dels llibres que llegim mentre continuem amb la nostra vida. 

Hi ha una única narradora, un únic punt de vista de la història, el de la Liv, i malgrat tot, aconseguim saber (això sí, al final) què en pensa el seu marit. I com que és justament al final, hem tingut tota la novel·la per compadir-nos del fracàs matrimonial de la protagonista, i, en un parell de pàgines (això si no has endevinat abans per on van els trets), acabes pensant que la felicitat s'ha de treballar cada dia, que les històries on les princeses són estimades pel simple fet d'existir i no donen res només acaben bé en un conte; la realitat, però, és que aconseguir ser feliç és un repte diari. I una història d'amor no té un final feliç garantit en el moment en què se sella amb un petó, amb un anell o amb una promesa. Comença justament llavors.

I ràpidament s'inicia un debat moral sobre el matrimoni, la felicitat i la lleialtat que et farà preguntar-te què faries tu en la mateixa situació.

Veiem, des de fora, com els consells benintencionats de persones que estimen la Liv l'estan conduint cap a una situació encara més angoixant.

Quan va ser més veritat que un matrimoni és cosa de dos? 

Algú es va pensar que l'amor inicial en una relació era suficient per a tota la vida?

Tenim un deure moral amb nosaltres mateixos per a ser feliços i buscar la nostra pròpia felicitat al preu que sigui?

Val la pena mantenir una relació que ja no ens satisfà?

Quin és el factor que ens fa arribar al punt de deixar de lluitar per un matrimoni que s'està enfonsant?

Jutjar, criticar, parlar. És molt fàcil quan es tracta dels altres. Però, i quan ens passa a nosaltres? Què faríem si...

No dubtis més i anima't a llegir-la.


FaceBook de l'autora

Llibres


1. ¿Y tú qué harías si...?
2. ¿Y tú qué harías por...? (data prevista de publicació per al desembre de 2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada