Doce años y un instante. Anna Casanovas (ressenya en català)

Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

La Cecilia fa 18 anys i s'escapa de la mirada atenta de la seva família per a reunir-se en secret amb el Sebastián. El Sebastián està bojament enamorat de la Cecilia i, tot i que va molt curt de diners, i que treballa moltes hores per poder estalviar i marxar de casa seva, li fa un regal espectacular: una càmera fotogràfica que demostra que coneix el cor de la Cecilia, els seus gustos, els seus anhels i les seves esperances. 

El Sebastián necessita des del fons de la seva ànima que la Cecilia sigui seva, però creu que ella no entendria la profunditat dels seus sentiments i es conforma amb un petó. Un primer petó. Dolç, sincer, tímid, preciós, que els mostra el que senten l'un per l'altre. S'intercanvien paraules d'amor. Promeses. Confiança. La nit més feliç de les seves vides. El començament d'un conte de fades... que es converteix en un malson. L'endemà el Sebastián ha desaparegut. Ningú, ni la seva pròpia família, en sap res. Negació, desesperació, rancúnia, impotència, dolor, desolació, resignació. La vida segueix. Han passat dotze anys. I un dia apareix. Del no-res.

Anna Casanovas transmet d'una manera delicada i elegant una situació trista i incomprensible que viu una adolescent que ara s'ha convertit en adulta. El romanticisme suau i proper fa que els sentiments que s'hi descriuen siguin reals i creïbles. 

La història té elements d'intriga que no es desvetllaran fins al final del llibre. No sabem què amaga el Sebastián. Quin és el seu passat? Quin va ser el motiu de la seva desaparició? Per què ha tornat ara, després de dotze anys sense saber-ne res?

Els personatges són interessants i alguns tindran la seva pròpia història en altres llibres posteriors. El tractament de la família també és molt revelador. Ens mostra com hi ha persones que no són capaces de pensar en res més que no siguin ells mateixos encara que facin mal. I com hi ha persones que lluiten per aquells que estimen encara que això signifiqui que les seves pròpies necessitats queden al final de la seva llista de prioritats. És interessant veure com les persones tòxiques enverinen el seu voltant encara que el seu entorn més proper faci el possible perquè no es vegin afectats. La màxima que les persones tòxiques han de ser com més lluny millor, cobra sentit. 

L'originalitat d'aquesta novel·la la trobem en l'encapçalament de cada capítol, que comença amb la frase d'una cançó coneguda. Us recomano moltíssim que llegiu el llibre amb la música al costat, l'ambient serà molt més propici per crear aquell sentiment que, juntament amb les paraules, l'escriptora vol transmetre. 

Les metàfores amb què ens descriu les emocions més enterrades són clares i senzilles, com, per exemple, tota la història de la cotilla, però ens ajuden a entendre que els comportaments humans, de vegades incomprensibles per a un mateix, són evidents per a la gent que ens coneix i ens aprecia. 

I el sexe? Una novel·la romàntica ha de tenir sexe, i en té, però, com la resta de la novel·la, és bonic, delicat i elegant. 

Una novel·la romàntica amb la dosi justa de tristesa, que no embafa i que descriu algunes situacions que tots hem viscut, com pot ser un primer petó. Ambientada en un marc actual on les dones no s'aturen perquè tinguin problemes ni esperen un príncep blau que les rescati. Dones independents que han lluitat pel seu futur i que no volen recular en el seu entorn professional per res ni per ningú. Però, què passa quan el teu primer amor es presenta davant teu i desbarata tot el teu món?

Si vols passar una bona estona llegint i coneixent la història del Sebastián i la Cecilia, no esperis més. Anima't a llegir Doce años y un instante.

Vols saber què ens va dir l'Anna Casanovas quan va llegir aquesta ressenya? Clica aquí.