23.8.15

Sígueme. Saga Tumble Creek 3. Victoria Dahl (ressenya en català)

Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

Jane Morgan treballa com a recepcionista, secretària, accionista i sòcia a una empresa d'arquitectura.

Busca un home decent, amb una bona feina, que sigui educat i que socialment sigui respectat. Però el problema és que a ella no li atrauen aquest tipus d'homes. La deixen completament indiferent. 

Sota la seva disfressa d'administrativa convencional i avorrida, amaga un cos explosiu i unes necessitats sexuals que només poden satisfer homes musculats, tatuats i amb aspecte de salvatges.

Ella lluita contra el seu instint en intentar relacionar-se amb homes que en realitat no li agraden, tot i que considera que li haurien d'agradarperquè està intentant oblidar un passat sòrdid que necessita deixar enrere, però el destí vol jugar amb ella i li planta al davant el tipus de mascle del que sempre ha fugit.

Es regala una nit de sexe amb aquest home que la fa tremolar d'expectació, però l'endemà, tot i que torna al seu paper de recepcionista primmirada, s'assabenta que el seu germà és sospitós d'assassinat i tot es complicarà... 

En la introducció del llibre, l'autora ens planteja un joc al qual juguem tots aquells qui tenim imaginació: endevinar què s'amaga rere l'aspecte de les persones que ens trobem en la nostra rutina diària. M'encanta imaginar històries sobre persones de qui no en sé res. Pensar el que pot amagar una aparença és un passatemps inofensiu i divertit. I aquesta és la trama de tota la novel·la: què amaga una actitud conservadora, un aspecte salvatge, un somriure tens, una estudiada indiferència, un vestit provocador. 

La novel·la aconsegueix enganxar-te des del primer moment perquè ens fa espectadors d'una ruptura que, a parer meu, és la millor que he llegit mai amb molta diferència. Aquesta en concret em va atrapar perquè ens diu com és la protagonista; en dues pàgines ens fem una idea concreta i molt encertada de qui és en realitat; i malgrat les capes i capes sota les quals s'amaga (requisit indispensable en una novel·la romàntica, ja que l'únic que aconseguirà separar la veritat de la mentida és qui es quedarà amb el seu cor), aquest parell de pàgines inicials ens mostrarà perfectament el tarannà de dos personatges. I això no és fàcil. Des del meu punt de vista, una novel·la és avorrida (entre molts altres factors) quan els personatges es perfilen a través de descripcions i no a través de fets. 

Precisament perquè la situació de la protagonista és extrema, podem fer una reflexió sobre les nostres pròpies relacions amb la família i descobrir que, malgrat que potser també en el nostre cas hi hagi hagut greuges que ens van doldre, en la immensa majoria de casos aquests no estan produïts per un afany de fer mal, sinó per la ignorància de no saber com fer-ho millor. Quan mirem les coses des del cor i no des del dolor, és quan som capaços de perdonar. Reflexió profunda per una novel·la que, en principi, no té més afany que el de l'entreteniment. 

Aquest llibre, el tercer de "Tumble Creek", és el menys divertit de la saga. El primer era hilarant i aquest és el més seriós. Tot i que no per això deixa de ser menys interessant, ja que estem davant d'una novel·la que respon exactament a les nostres expectatives: passar una estona, romanticisme i una trama policíaca de rerefons que, tot i que és senzilla, ens permet centrar-nos en altres aspectes que no són només la relació entre els dos protagonistes.

De totes maneres, si el que vols és riure una estona, et recomano el primer llibre, Convénceme.  


Llibres de la saga:

1. Convénceme
2. Provócame

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada