RESSENYA "VALIENTE VERA, PEQUEÑA SARA", de l'Andrea Longarela (Neïra)

SINOPSI

La Vera, la Sara i l'Alexander eren inseparables. Sent adolescents, havien establert un vincle especial, una amistat indestructible; havien trenat les seves vides amb nusos en aparença irrompibles.
Per què llavors, en l'actualitat, la Sara se sent sola? Per què fa anys que no està cara a cara amb cap dels dos? Per què els estius al llac ja no són tan màgics com en algun moment van ser? Per què resulta tan fàcil trencar les promeses?
Dues germanes, un noi i el llac com a únic testimoni d'una història que va marcar la vida de cada un ells. Una novel·la sobre aquestes decisions covards que prenem en algun moment, però també sobre persones valentes que els fan front. Sobre aquesta amistat profunda que es forja en la joventut i que sobreviu fins i tot al pas més cruel del temps. Sobre la por, la rancúnia, el fracàs. Però també sobre l'amor; l'amor per la família, pels amics, per la llar, per aquelles persones que tenen la capacitat de fer que el teu món giri o deixi de fer-ho. Sobre un amor d'estiu i sobre l'amor de tota una vida. 

FITXA Valiente Vera, pequeña Sara Andrea Longarela (Neïra) Publicació: 2017, Autopublicació Gènere: romàntic

Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano

OPINIÓ PERSONAL

📓 Valiente Vera, pequeña Sara, de l'Andrea Longarela (Neira) ha estat la primera novel·la que he llegit d'aquesta escriptora, i crec que he entrat per la porta gran. La novel·la és extremadament bonica, d'una sensibilitat preciosa i que explora uns sentiments senzills i alhora immensos i complicats com són l'amor, l'amistat, la valentia, la rancúnia, la decepció.

Un dels aspectes que més m'ha atrapat d'aquesta novel·la és que la part que reflectia el passat m'ha semblat tan real, tan de la meva època (ja sóc una mica "viejuna", ho confesso, acabo de fer 46...), tan lluny de la novel·la new adult que es publica avui dia en què els personatges tenen un bagatge "tremendu" i una saviesa de la vida impròpia de l'edat que tenen, que m'ha reafirmat en la idea que vaig ser afortunada per viure situacions que és impossible que es repeteixin quan ja ets adulta, atès que només disposen d'uns pocs anys perquè tinguin lloc. Si vas deixar passar l'adolescència jugant a ser gran, no podràs jugar a ser adolescent quan ja ets adult... o sí, però el resultat és ridícul.

Encara que m'encanta llegir new adult, he de reconèixer que els meus 17 anys van ser molt més innocents, però lluny de creure que em vaig perdre alguna cosa important, em sento orgullosa d'haver viscut la innocència del primer petó, els mesos esperant mirades, el so del telèfon que m'omplia d'alegria... en definitiva, la meva adolescència. I la Neïra ens situa en aquest temps, encara que no tots els personatges siguin tan poc llançats. La Sara encarna aquesta nena que molts de nosaltres vam ser, i que, francament, atresoro en els meus records. Aquesta nena no tornarà, l'adulta que sóc la mira amb afecte, perquè vaig tenir la sort de créixer al meu ritme, i no em va importar que les persones que tenia al voltant fossin diferents i no entenguessin que no per molt córrer el premi que es portarien seria més important... igual que li passa a la Sara, igual que us ha passat a moltes de vosaltres, estic segura. En aquesta novel·la tornareu a trobar-vos amb aquest passat en què vau començar a viure sent conscients que les vostres decisions determinarien el camí que anàveu a recórrer.

📓 La valentia. Aquest serà el tema central de la novel·la. Qui és valent? Qui no té por o qui s'enfronta als teus pitjors temors? Tots coneixem la resposta. Però què difícil que és ser valent. Ser esbojarrat o inconscient no té cap valor. L'escriptora ens explica amb múltiples situacions que inconscientment la percepció que tenim de nosaltres mateixos està condicionada pel que creiem que pensen les persones que tenim al nostre voltant. Potser pesa més l'opinió d'algú a qui admirem, o d'algú que estem segurs que ens estima, però d'alguna manera la visió que tenen els altres de nosaltres influeix en com ens veiem. Però, què passaria si el que ens demostren les persones que més estimem estigués distorsionat per les seves pròpies pors? No per un desig mesquí de fer-nos mal, sinó com a resultat de lliurar altres batalles que ens són alienes... En quina situació ens deixa això? Molt interessant reflexionar-hi...

📓 La rancúnia. Poderós sentiment. Molt fàcil d'aconsellar bandejar-ho. Molt difícil d'aconseguir fer-lo fora del teu cor. La rancúnia va unida al dolor. La Sara patirà un dolor devastador. I aquest dolor s'enquistarà de tal manera que l'única solució per a combatre'l és envoltar-lo amb furiosa rancúnia. Quan es fa evident que la rancúnia l'està matant per dins, és obvi que ha de reconsiderar les seves opcions. Però si la rancúnia desapareix... tornarà el dolor. I com es lluita llavors contra ell?

📓 La decepció. Crec que és el pitjor que pot passar en una relació. Sentir decepció és tirar la tovallola. És acceptar que l'altre t'ha ferit de tal manera que no hi ha marxa enrere. Com es recondueix la decepció? Ah... doncs un cop més la Sara ens donarà una lliçó de maduresa.

📓 L'amistat. És un sentiment preciós. I crec que en aquesta novel·la veurem un aspecte que s'escapa en moltes de les històries que he llegit. En aquesta novel·la entendrem que l'amistat és un etern enamorament de l'altra persona... en què el sexe no hi té cabuda. No hi ha atracció. Res. Zero. Però, fins i tot així, hi ha la necessitat visceral d'estar junts. Però, és clar, l'escriptora no ens podia parlar d'una amistat normal i deixar-ho aquí. Ha volgut indagar molt més. Pot fer-nos mal una amistat? Quan un d'ells vol anar més enllà i l'altre no, es tracta llavors d'amistat? Però, si entre els dos no hi ha cap desig, ni equívoc, pot doldre'ns? Heu de llegir la novel·la per entendre el que us estic dient. Neïra ens parla del dolor i les seves diferents manifestacions.

📓 L'amor. Què té l'amor perquè seguim llegint incansablement i ens segueixi meravellant? L'escriptora ens mostra un amor amb el qual no som capaços de resistir-nos. Els protagonistes d'aquesta novel·la estimen, amb un amor punyent que els fa immensament feliços... i immensament desgraciats. Però no tenen cura, no tenen força per resistir-se, no poden ni tan sols concebre deixar d'estimar. Amor boig que neix de dins. L'amor que s'ha anat gestant al llarg de molts anys i que s'ha assentat amb tenaç tossuderia. Ni la voluntat més fèrria pot arrencar aquest amor del cor. Què passa quan es tracta d'un amor impossible? Com es pot seguir vivint?

📓 Segones oportunitats. Aquesta novel·la tracta, és evident, de les segones oportunitats. La qual cosa implica moltes coses: traïció, dolor i perdó. Però, és clar, per si no us heu adonat encara, res no és fàcil en aquesta novel·la, i aquest punt no podria ser menys. Qui és el traïdor? A qui atorgues la segona oportunitat? En aquesta història queda de manifest que la segona oportunitat no es dóna a l'altre en un acte de magnànima bondat, es dóna a un mateix per poder tenir una escletxa per la qual es pugui colar una oportunitat per tornar a ser feliç.

📓 L'estructura. Aquesta novel·la alterna present i passat en capítols que es van intercalant. Combina també diverses veus del narrador, en primera persona, per a l'Àlex i per a la Sara, quan són al present, i una tercera persona per al passat. Em repeteixo incansablement, ho sé, però us ho tornaré a dir: no m'agraden aquestes històries que van del present al passat. Ho sento, prefereixo mil vegades una història lineal, però què li farem, suposo que és una moda d'ara. Independentment d'això, la novel·la m'ha encantat perquè la història és preciosa.

📓 Els personatges. L'eix central serà el triumvirat compost per la Vera, la Sara i l'Àlex. Encara que hi ha personatges secundaris meravellosos. El meu favorit és l'àvia, que estima sense reserves, sense retrets, i dóna exactament el que els altres necessiten, no el que ella considera que necessiten. Que és un matís important.

La Vera és valenta, imprevisible, extravertida, amb ganes de menjar-se el món, ser adulta i viure desenfrenadament.

La Sara és la seva germana petita, molt madura, introvertida, que gaudeix dels petits detalls de la vida.

L'Àlex és un adolescent amb problemes a casa que descobrirà què és la felicitat de la mà de dues germanes.

El llac. Sí, sé que estic en l'apartat dels personatges, però és que crec que cal considerar-lo com a tal. El llac és una part tan important de la història, que creix amb la Sara, és el mesurador dels seus sentiments. I arriba un moment en què el llac deixarà d'oferir solaç i consol. Vols esbrinar què canvia?

📓 El misteri. No és una novel·la de misteri, no us vull embolicar, però hi haurà un misteri no resolt. La meva companya de bloc, la Neus, es va sorprendre quan es va revelar el secret. Jo m'ho vaig imaginar al principi de tot. I què? Doncs que, encara que hi hagi girs que no t'esperes (o sí), aquest aspecte no és el més important, ja que, tot i intuir el que estava passant, confesso que, quan se sap tot, igualment no vaig poder contenir les llàgrimes. Per què? Perquè l'escriptora aconsegueix que la història t'arribi a dins, et commogui, t'arrossegui amb els personatges i visquis la seva història des del teu propi cor.

📓 Una bústia turquesa. Com infinitat de detalls al llarg de la novel·la, l'escriptora atorga a diferents objectes el poder de connectar els personatges al llarg del temps i de l'espai. La casa de l'Àlex és l'exemple més evident: netejar una propietat de records lletjos i omplir-la d'alegria, esperança i il·lusió. Un procés que em sembla preciós com tantes i tantes coses que la Neïra cuida per als lectors (un dibuix, per exemple). Què és aquesta bústia turquesa? Haureu d'esperar pràcticament al final del llibre per a descobrir-ho.

📓 Conclusió. És una novel·la meravellosa. Tendra i dura. Innocent i brutal. Divertida i dramàtica. Dolça, dolça i dolça. Preciosa. La recomano molt, moltíssim. Una novel·la que és un tresor difícil de trobar. Gràcies a la Noemí per la recomanació de llegir aquesta escriptora. Gràcies a la Neus per insistir que llegís aquesta novel·la. Gràcies a la Neïra per crear una història que arriba al cor.

Si us ha agradat la ressenya i voleu comprar el llibre, punxeu l'enllaç (paper i digital):