La mare té una parella nova. Les petites berlineses Lili i Marlene ens permeten asistir, des d'una perspectiva que no jutja, a la inquietant evolució d'una relació de parella, la de la seva mare, en un recorregut que va des del goig d'una història de conte de fades fins a la pertorbadora sordidesa a què condueixen les mancances soterrades i les expectatives desmesurades, tant de la seva mare com de la seva parella.
FITXA
TÍTOL Lili i Marlene
AUTOR Anna Tortajada
EDITORIAL Seebook
PÀGINES 323
ANY 2015
GÈNERE Contemporani
(Disponible també en paper i en digital, i en català)
OPINIÓ PERSONAL
Anna Tortajada ens ensenya a Lili i Marlene un any de maltractaments psicològics vistos des de la perspectiva de dues germanes bessones, que, al seu torn, ho viuen d'una manera diferent.
Sempre m'he preguntat com és possible que algú aguanti, defensi o toleri maltractaments per part de la seva parella. Encara que el tema em fa venir ganes de vomitar i en principi no em venia de gust res llegir sobre això, després de llegir aquest llibre, ha cobrat sentit. Pel que he llegit en aquesta novel·la, el secret està a aconseguir que la teva víctima percebi que l'estimes. Una vegada que aconsegueixes omplir-la de felicitat, serà capaç de resistir l'irresistible a l'espera que pugui tornar a sentir-se falsament estimada. Si esporàdicament regales trossos de la felicitat del principi, l'esperança reneix a la mateixa velocitat en què s'enterra l'amor propi i la confiança en una mateixa. Que trist.
Doncs aquesta és la trama de la novel·la. I perquè la lectura no sigui massa sòrdida, no coneixerem el punt de vista de la víctima, sinó la de les seves filles bessones, encara que elles tampoc no seran les narradores. Escrit en tercera persona, s'agraeix la barrera que posa l'escriptora perquè els esdeveniments no siguin massa punyents. La visió infantil fa que els teus ulls d'adulta vegin més enllà de les paraules que llegeixes.
El final de la novel·la és incert i abrupte. En conèixer la història a través de les nenes, en el moment en què les nenes s'allunyen del problema, el lector es queda a les fosques. I això té sentit, és clar, però reconec que m'hauria agradat saber-ne una mica més.
Anna Tortajada aconsegueix amb aquesta novel·la posar de manifest molts aspectes del maltractament, passant per les diferents fases que la conformen (seducció, submissió, confusió, dubtes, culpa, aïllament...) i les conseqüències que afecten les persones que hi ha al teu voltant: fills, família, amics...
Mentre llegeixes la novel·la, una pregunta no deixa de ressonar al teu cap: es pot ajudar a algú que no desitja ser ajudat? I la resposta és desesperadament frustrant: No.
Després de llegir aquesta novel·la, alguna cosa dins teu t'impulsa a buscar la manera de poder ajudar en el cas de conèixer a algú en aquesta situació, i crec que l'única manera que existeix és no deixar que la porta de la confiança i de l'opció a sortir del forat on està la persona en qüestió es tanqui mai.
Aquesta novel·la m'ha servit per conèixer un tema que d'entrada condemnava i no entenia, perquè, encara que és una novel·la de ficció, el tema que es tracta és molt real. La història em va atrapar gairebé sense adonar-me'n i a més em va sorprendre perquè mai vaig pensar que un tema així, tractat d'una manera tan real i al mateix temps amb una barrera protectora que impedeix que et faci massa mal llegir-la, pogués mantenir-me en suspens sense separar els ulls de les pàgines del llibre.
A qui recomano aquesta novel·la? Evidentment, a qui pateix maltractaments, a les seves famílies i amics, a totes les dones en general i sobretot als amics del maltractador, ja que tancar els ulls davant l'evidència et converteix en còmplice d'una cosa intolerable.
Suau, sense escenes salvatges i fàcil de llegir, t'empeny a seguir llegint encara que et sents indignada amb la situació. I encara que entens el poder addictiu de sentir-se estimada, et preguntes com és possible que una dona independent, intel·ligent i acomodada econòmicament pugui confondre l'amor veritable amb un succedani podrit que et mata l'ànima.
Vols saber-ho? Doncs descobreix-ho a Lili i Marlene.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada