7.1.16

Vida y muerte. Stephenie Meyer (Saga Crepúsculo) (ressenya en català)


 Pincha la bandera para leer la versión en castellano 

En el desè aniversari de la publicació del primer llibre de la saga Crepúsculo, l'editorial volia fer una nova edició amb alguna carta personal de l'Stephenie Meyer dirigida als seus lectors, i l'escriptora va decidir reescriure Crepúsculo canviant el sexe de gairebé tots els seus personatges i arreglant algun detall que se li havia passat per alt en el primer llibre. L'escriptora justifica aquest canvi per totes les crítiques que ha rebut, que consideren que ha tractat la Bella com "una damisel·la en dificultats" (i, per tant, una damisel·la que necessita un home al seu costat que la protegeixi), ja que ella considera que no era una "damisel·la" sinó una "humana en dificultats". En aquest sentit, canviar el sexe a tothom i convertir la Bella en el Beau ja no es podria considerar sexista.

Tots coneixem la història però la resumeixo aquí: en Beau arriba a Forks i s'enamora perdudament de l'Edythe, que en realitat és una vampira. La seva relació acabarà posant en perill la vida d'en Beau, però l'Edythe, que també s'ha enamorat d'en Beau, farà tot el que estigui al seu abast per salvar-lo.

Quan vaig començar a llegir Vida y muerte, una sensació de desubicació no em deixava gaudir de la novel·la. Mentre llegia les mateixes paraules que pensava la Bella per boca d'en Beau, el meu cap només veia una noia i no podia de cap manera imaginar-me a en Beau. Tot em semblava postís. En realitat vaig pensar que no suporto cap maniobra de màrqueting i que aquest nou llibre només era una excusa que no aportava res. És evident que el món editorial és un negoci com qualsevol altre, i no pretenc altruismes, però el producte no es pot veure afectat per això. La relació entre la novel·la i el lector és sagrada i no es pot contaminar. Fins aquí, indignació.

Més endavant, l'Stephenie Meyer va escalfant motors, els subtils canvis que va introduint fan que hi hagi personatges que encara quedin més versemblants amb el canvi de sexe. En Mike ara és la McKayla i encarna l'animadora més típica. I realment veig la McKayla perseguint el noi nou i maco perquè ella es creu la noia més fantàstica de totes les que hi ha a l'institut, fins i tot em quadra més que el pobre Mike.

En aquesta segona reflexió, reconec que l'Stephenie Meyer no ha perdut el talent que la va caracteritzar en escriure la saga i em submergeixo en la història. Fins aquí, reconciliació.

Però van passant les pàgines i em pregunto, ha eliminat l'escriptora pàgines senceres de la primera versió? Per què l'enamorament de la Bella em va semblar natural i creïble i el d'en Beau té mancances? Alguna cosa no acaba de quadrar bé. No sé perquè. No he comparat pàgina per pàgina ambdós llibres. Així que no sé si és perquè falten paraules o perquè la màgia de la Bella va transcendir les paraules de l'escriptora i en Beau no té aquest carisma. No ho sé. Però a mi, no m'ha funcionat. Fins aquí, decepció.

Però, lectors de la saga, he de dir-vos que el final és diferent. No hi haurà Luna nueva, ni Eclipse, ni Amanecer, per tant Vida y muerte acaba molt diferent de Crepúsculo. Potser us vingui de gust conèixer un final alternatiu. Ho deixo a la vostra elecció.

La meva reflexió final és que la saga Crepúsculo era fantàstica. El talent de l'escriptora és magnífic i els seus diàlegs et transportaven al mateix lloc de l'escena. La seva utilització de la cursiva per marcar el que pensaven els personatges a continuació del que deien li donava uns matisos rics i extraordinaris que no tothom és capaç d'escriure. Dit això no entenc per què Crepúsculo ha rebut tantes crítiques com saga sexista. La Bella no és una pusil·lànime. Al contrari, des del meu punt de vista, crec que és una persona extremadament valenta, amb caràcter, amb les idees molt clares i amb una gran intel·ligència. L'Edward no és un masclista, està protegint la seva fragilitat humana, i fins i tot arriba un moment que intenta apartar-se de la seva vida, li consent que besi en Jacob, sempre li dóna l'opció d'escollir... Qui segueix veient la Bella com una damisel·la en dificultats que necessita un home que la protegeixi? La Bella s'enamora. La Bella aconsegueix sobreviure a la separació (amb ajuda d'en Jacob), cosa que no aconsegueix l'Edward, que prefereix matar-se quan creu que la Bella ha mort. La Bella s'enfronta al seu marit vampir quan s'adona que li vol practicar un avortament, encara en contra del que li diu el seu estimat i el seu millor amic (dos homes), ella aconsegueix imposar la seva voluntat. Quan es converteix en vampir, s'entrena per lluitar contra els Vulturis. Si us plau, algú em pot explicar on és el políticament incorrecte en la trama de l'Stephenie Meyer?

Dit això, felicito l'escriptora per la saga estupenda que va escriure amb Crepúsculo, i l'animo a escriure d'una vegada Sol de medianoche, que estic segura que serà un èxit rotund.

Llegiu Vida y muerte, pel plaer de tornar a Forks i pel final alternatiu que ens ofereix, però per a mi, la Bella és l'encarnació de la valentia. Una persona que lluita a mort per aquells als qui estima. Un exemple a seguir. I en Beau és un succedani que, encara que dirigit per la magnífica mà de l'escriptora, no té el carisma suficient per fer d'aquest llibre una lectura sublim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada