2.12.15

La templanza. María Dueñas (ressenya en català)


Pincha en la bandera para leer la versión en castellano


En Mauro Larrea és un home fet a si mateix, que, tot i tenir un origen humil, aconsegueix fer-se ric a còpia de tenacitat i molt esforç. Però un revés relacionat amb la política li pren tot el que té i ha de tornar a fer el que ja ha fet altres vegades: com l'au fènix, ressorgir de les seves cendres. Tal obstinació el farà sortir de Mèxic i el portarà primer a Cuba i després a Espanya, on Soledad Moltalvo li posarà la seva por, la seva inquietud, les seves prioritats i la seva raó completament del revés.


Des del punt de vista literari, María Dueñas ens ha deixat una novel·la perfecta. Si analitzem diversos punts obligatoris que ha de tenir una bona narració, veurem que els compleix tots. Fem un repàs d'alguns?

Tenim un conflicte perfecte: en Mauro Larrea està arruïnat, i aquest fet el farà sortir del seu univers per tornar a buscar-se la vida.

Els personatges estan molt ben perfilats: cada acció té cabuda en la personalitat de cada personatge. Mauro ja ha passat de pobre a ric, per tant és capaç de tornar a fer-ho i d'arriscar molt en el camí.

El registre del llenguatge és molt apropiat: modismes concrets de Mèxic, de Cuba, d'Espanya, i encara més subtil, les diferències de classe perfectament encaixades. I a més, l'ús de les metàfores és absolutament fascinant, perquè és capaç de dir molt més amb unes quantes paraules sense que soni recarregat ni postís.

El temps és, així mateix, l'adequat: cap escena resulta massa llarga o massa curta. Descriu el que passa sense que aclaparin els detalls o no arribis a posar-te en situació. Un cop més, perfecte.

Sembla que tots aquests comentaris (que podria allargar molt més) comporten un enorme "PERÒ". Doncs així és. I quin és el meu gran "PERÒ"? Que no aconsegueixo connectar amb els personatges. Bé, amb cap personatge fins que apareix la Soledad Montalvo, que és capaç ella sola de salvar la novel·la. El problema és que apareix quan només falten unes 150 pàgines per al final, i abans d'ella hem hagut de llegir unes altres 350 més. Excessiu des del meu punt de vista.

I què té la Soledad Montalvo? Doncs no ho sé certament. Però a partir d'aquest moment és quan vaig començar a viure la història, vaig començar a fer-me moltes preguntes (Serà en Mauro capaç de vendre les vinyes? Li permetrà la seva consciència enviar l'esclava cap a Amèrica?) I vaig començar a viure les angoixes que acompanyen la Sol. En canvi, abans que hi aparegués, la novel·la no havia aconseguit que el meu cor bategués a un ritme més precipitat, ni tan sols en la magistral partida de billar.

En fi. Què us puc dir? Que vaig llegir El tiempo entre costuras i em va semblar sublim, encara que em va deixar amb un amarg sabor de boca quan no va concloure gairebé res de la història. Que em vaig negar a llegir Misión olvido perquè encara estava dolguda. I que amb La templanza pretenia redimir l'escriptora, però, tot i que reconec que és una novel·la perfecta des del punt de vista literari, no m'ha emocionat, i jo a una novel·la li exigeixo passió. Necessito sentir amor, angoixa, por, alegria. Necessito viure la història dels personatges.

Però bé, potser a vosaltres us agradarà. De fet està tenint molt d'èxit i ja s'han plantejat fer una sèrie de televisió, tal com van fer amb El tiempo entre costuras. M'expliqueu què us ha semblat la novel·la?

2 comentaris:

  1. Carmeta, a mí sí me gustó y sí me enganchó, la leí en pocos días, pero el que nos guste o no una novela no siempre depende únicamente de ella, sino de nuestro estado de ánimo en el momento de la lectura. La leí en vacaciones y en esos momentos estoy más predispuesta a que me guste todo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Marta por dejar tu comentario. Sobre el estado de ánimo estoy completamente de acuerdo. De hecho yo leo según qué novelas dependiendo de cómo esté en ese momento. Pero igualmente hay que decir que María Dueñas escribe maravillosamente bien, si además a ti te ha emocionado... pues fantástico! Un beso!

      Elimina