Muerte de la luz. George R. R. Martin (ressenya en català)

Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

Dirk t'Larien rep una trucada d'auxili d'un antic amor, Gwen Delvano, i sense pensar-s'ho massa decideix anar a buscar-la al planeta Worlorn, que està en plena decadència. Aquest planeta, que està en una òrbita errant, temps enrere va ser molt important, però ara està gairebé abandonat perquè s'acosta la seva mort, ja que cada any s'allunya més de la seva estrella.

Quan Dirk t'Larien arriba a Worlorn es troba amb una situació estranya en la qual es veurà involucrat: un triangle amorós entre Gwen (que és una dona captiva, betheyni), el seu espòs (Jaantony Riv Lobo alto-Jadehierro Vikary) i el teyn d'aquest, el seu company de sang (Garse Jadehierro Janacek), amb qui l'uneix a Gwen la relació d'esposa captiva compartida, cro-betheyni. En aquesta relació, l'amor, l'odi i la lleialtat conviuran obertament, i es farà palès que un matrimoni de tres, encara que estigui inicialment acceptat, és gairebé impossible quan l'amor no es reparteix entre les tres parts. Els dos homes són kavalars, la cultura dels quals està formada per tradicions complexes i rígides, i els seus habitants estan organitzats en clans fortament ancorats en els valors de l'honor i la lleialtat.

Una trama política, amorosa i de lleialtat atraparà tant al lector com al mateix protagonista narrador d'aquesta història, Dirk t'Larien. I la seva conclusió ens deixarà un gust agredolç. Agafa la mà del narrador i no la deixis anar, ja que quan aterris a Worlorn estaràs tan perdut com ell i necessitaràs conèixer bé els costums del planeta per a seguir amb vida.

George RR Martin ens delecta amb la seva primera novel·la, publicada el 1977, que està molt lluny de la seva famosíssima saga Canción de Hielo y Fuego, i que es resumeix com la "novel·la més romàntica i captivadora que ha donat la ciència ficció". I, encara que hi ha detractors d'aquesta definició, jo estic completament d'acord. Un AMOR amb majúscules. Aquell que no té sentit, que lluita encara que no sigui correspost, el que et proporciona la lleialtat incondicional, el que t'aferra a la teva terra, el que parteix de la mateixa essència de qui ets i es converteix en l'ànima del seu dipositari. Amor a un germà, al teu país, al teu amant, al teu record d'un amor passat. Amor al cap i a la fi. I tot això ho veurem aquí.

Cal tenir en compte que és la primera obra de George R. R Martin, i es nota. En què? Doncs en el fet que és massa curta!! Amb tot el material que conté la novel·la, amb 300 pàgines no tenim ni per començar, i és clar, en comprimir tant les idees, al principi resulten una mica incomprensibles. Quan aterres a Worlorn, no entendràs res, però la història et captivarà d'una manera tan visceral que voldràs seguir llegint i no parar.

L'escriptor recrea un món tan diferent al conegut que la teva pròpia fantasia es dispararà, i en el fons pensaràs: quina classe de do té l'escriptor per a imaginar univers tan diferents? Les descripcions del planeta són una exaltació a la meravella, a la fantasia, a la imaginació, a un món de possibilitats, a jugar a ser Déu i ser creador. Llegir-lo és un pur goig.

Una altra dificultat que trobaràs són els noms dels personatges. A més que són llargs i complicats, depenent de la relació que s'estableix amb cada personatge, aquests tindran el dret o l'obligació d'anomenar-lo d'una manera o d'una altra. Així doncs, tenim que, per exemple, a Jaantony Riv Lobo alto-Jadehierro Vikary se l'anomena per aquests noms: Jaan, Jaanntony, Jadehierro i Vikary (és possible que m'hagi deixat algun); ja pots anar agafant la llibreta i ves apuntant els noms perquè si no et perdràs i no sabràs de qui estan parlant.

La caracterització dels personatges és vaga i imprecisa perquè gairebé tot ho veiem a través dels ulls de Dirk t'Larien, la qual cosa fa que la teva pròpia opinió al principi sigui poc objectiva i es vagi formant mentre vas agafant la distància que necessites, perquè, evidentment, tu no estàs enamorat de la Gwen. El que en principi és: o m'ajudes a emportar-me a la Gwen (ets bo i lleial) o m'impedeixes endur-me-la (ets el pitjor i mala persona), es va omplint de matisos (característica que també veiem en la saga Canción de Hielo y Fuego) perquè tothom té les seves raons ocultes per a actuar com ho està fent.

Trobem en aquest planeta moribund una gran metàfora als sentiments dels protagonistes: la tristesa per la mort d'un amor passat, l'angoixa per la mort d'una relació condemnada al fracàs, l'agonia sobre el dubte de la fidelitat i de la lleialtat, la bellesa de l'ocàs, la depressió de la culpabilitat, la realitat del dolor, la paràlisi de la por, l'emotivitat del sacrifici..., en definitiva, trobem amor.

Per als amants de la literatura de ciència ficció, per als seguidors de George R. R. Martin, per als lectors joves i menys joves, per a aquells que gaudeixen amb la bellesa de les paraules i són capaços d'extreure de la ficció les emocions que ens fan sentir humans, per a tots vosaltres us agradarà Muerte de la luz.